diumenge, 24 d’agost de 2014

Ordenació bàsica dels colors


Per raons d'estudi, em veig en la necessitat de definir uns termes bàsics de color, unes categories generals. Havent'hi com hi ha tantes denominacions pels colors, he recorregut a investigar què podria trobar a la Wikipèdia. Això m'ha dut als Termes Bàsics de Color de Berlin&Kay, que he trobat útils per agafar una direcció.


"Colores" by Msanchog - Treball propi. Licensed under Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 via Wikimedia Commons.


Tal com s'explica -molt bé- a la Wikipèdia :

«Brent Berlin i Paul Kay van presentar l'any 1969 els resultats de les seves investigacions sobre la terminologia del color, en el llibre Basic Color Terms. Their Universality and Evolution, en el que afirmen que hi ha uns termes bàsics sobre el color comuns a totes les llegües i que per tant es poden considerar universals per a tots els humans. Tots dos sostenen que tant la cultura com l'evolució passen per diferents estadis en l’aspecte terminològic. Berlin i Kay defineixen 7 estadis evolutius, entre els que qualsevol llengua es classifica en funció de la seva terminología relacionada amb el color.» 


Aquests set estadis s'il·lustrarien d'acord amb la imatge següent:

"Estadis evolutius term color" by Msanchog - Treball propi. Licensed under Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 via Wikimedia Commons.

Cada estadi representaria l'ordre d'aparició dels termes referits al Color en les diferents llengües, fet que he trobat documentat a diferents llibres i estudis.

Els termes Blanc i Negre apareixerien en relació als conceptes de Dia i Nit, el de Verd es relacionaria amb la Vegetació i el Groc amb el Sol. El Blau hauria aparegut en relació amb el Cel i el Marró amb la ( i la Fusta?). Finalment, és fàcil imaginar que Porpra, Rosa, Taronja i Gris devien aparèixer en relació amb la Flora i Fruits els tres primers, i amb els Minerals el darrer.

Aquesta classificació ens pot permetre organitzar unes famílies de colors, però crec que és interessant tenir present també com aparèixen segons l'espectre de la llum i com s'ha reproduït tradicionalment al Cercle Cromàtic utilitzat pels artistes, que pinten amb colors-pigment.

Els Colors, segons la seva freqüència d'ona, de més a menys,es presenten seguint aquest ordre a l'espectre de llum:


"Color Circle". Via Wikipedia.
1990, segons Schiffman.

Els actuals Cercles Cromàtics per a artistes segueixen aquest ordre i inclouen el Porpra entre el Violeta i el Vermell (pròpiament estaria fora de l'espectre de la llum visible). El Blanc és la suma de tots els colors i el Negre l'absència de llum.


Cercle Cromàtic sobstractiu, via.


Els Cercles Cromàtics per a artistes presenten normalment tres colors primaris -groc, blau o blau cyan, vermell o magenta- tres secundaris resultants de la mescla de primaris entre ells -taronja, verd, violeta- i tres terciaris, mescla d'un primari i el secundari més proper -verd groguenc, blau violaci, roig violaci.


A la part més externa del Cercle es presenten en el seu màxim croma, i a la part interior es presenten aclarits amb blanc -pastels-, agrisats -en diuen tons, en anglès- i enfosquits amb negre -en diuen ombra.

Si us hi fixeu, els tons Bruns o Castanys -els marrons, vaja- es troben a les famílies del groc, taronja i vermell. I aparèixen en enfosquir-los amb negre.


La mescla de dos colors complementaris -que ocupen llocs diametralment oposats al Cercle Cromàtic- origina els Grisos Cromàtics, és a dir, que no resulten de mesclar directament blanc amb negre. En aquest darrer cas tindríem els Grisos acromàtics, que formen grup amb el Blanc i el Negre, el dels colors anomenats acromàtics (veure vanos de colors 1950 de NCS). 

Els Grisos Cromàtics tirarien més cap a un dels seus dos components complementaris i pertanyen a una de les quatre grans famílies contemplades en els Sistemes de Color aplicats a Pintura (Munsell, NCS), groc, verd, blau i vermell, que es consideren els colors primaris des del punt de vista psicològic. Per tant, els grisos cromàtics només poden tirar cap a un d'aquests subtons, com s'aprecia perfectament a la imatge que segueix:



I si en algun blog llegiu que algú parla d'un color amb un subto púrpura, sospiteu que es tracta d'algú que no coneix molt bé el tema del qual parla. Però això seria motiu d'un altre capítol.

Resumint l'objectiu d'aquest escrit, i basant-me en tot el què he exposat, la meva proposta d'ordenació és la següent, començant pels tons acromàtics i acabant amb els marrons, que es troben a diverses de les famílies cromàtiques:


BLANC – NEGRE – GRIS – VERMELL – TARONJA – GROC – VERD – BLAU – MORATS i VIOLACIS (inclòs el PORPRA)- CASTANYS (bruns, marrons).

Dintre de cada família hi ha incomptables matisos de color pels quals la nostra llengua té una gran riquesa de noms que seria bo que entre tots ajudem a recordar i mantenir.

Isabel de Yzaguirre,
La Colorista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada